Activitats del Consell d'Europa relacionades amb les Polítiques Autonòmica i Local

EL CONSELL D'EUROPA

Creat en 1949, el Consell d'Europa, amb seu a Estrasburg, el Consell d'Europa  és una organització internacional que té com a objectiu principal la defensa, protecció i promoció dels drets humans (en particular els civils i polítics), la democràcia i l'Estat de Dret.

 

El Consell d'Europa compta amb els següents òrgans: Comitè de Ministres, Assemblea Parlamentària,  Congrés dels Poders/Autoritats Locals i Regionals i la Secretaria General, de la qual depenen, entre altres Direccions generals, la Direcció general de Democràcia, així com li correspon el secretariat del Congrés de Poders/Autoritats Locals i Regionals.

 

Àrees relacionades amb Política Territorial  en el Consell d'Europa:

  • Comitè Europeu sobre Democràcia i Governança (*CDDG).
  • Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.
  • Congrés de Poders/Autoritats Locals i Regionals (*CPLR).

 

 

Comitè Europeu sobre Democràcia i Governança (*CDDG)

 

El Comitè Europeu sobre Democràcia i Governança (*CDDG) és el fòrum intergovernamental del Consell d'Europa en el qual els representants dels Estats membres es reuneixen per intercanviar i fer un seguiment de la situació de la governança democràtica a Europa, i per treballar junts amb la finalitat d'enfortir les institucions democràtiques, les reformes de l'administració pública, la descentralització, la participació dels ciutadans i l'ètica pública, en tots els nivells de govern.

 

El Comitè Europeu per a la Democràcia i la Governança (*CDDG) posa una forta èmfasi en la democràcia local i regional en el seu treball. Això està en línia amb la seva història, ja que el Comitè es basa en el llegat de l'antic Comitè Europeu per a la Democràcia Local i Regional (*CDLR) i en els resultats de les Conferències de Ministres especialitzades.

 

Una representació de la Secretaria General de Coordinació Territorial participa en les reunions del *Bureau d'aquest comitè intergovernamental del Consell d'Europa en matèria de modernització de les institucions democràtiques, la reforma de l'administració pública, la participació dels ciutadans i la governança democràtica a tots els nivells, inclosa aquí la cooperació transfronterera, així com en grups de treball d'experts sobre les citades matèries.

 

La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries

La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries va ser elaborada en el si del Consell d'Europa i signada el 5 de novembre de 1992. Posteriorment, i per tractar-se d'un tractat internacional, va ser ratificada per Espanya, amb data de 9 d'abril de 2001, entrant en vigor l'1 d'agost de 2001.

El Preàmbul de la Carta expressa que la protecció d'aquestes llengües “contribueix al manteniment i al desenvolupament de les tradicions i la riquesa culturals d'Europa”, i que el dret a utilitzar una d'aquestes llengües “en la vida privada i pública constitueix un dret imprescriptible”, de conformitat amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides, i amb l'esperit del Conveni del Consell d'Europa per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

En el cas d'Espanya, té especial importància la Declaració que es fa amb motiu de la ratificació de la Carta, i que s'inclou en els primers paràgrafs de l'instrument de Ratificació, en la qual es precisa l'àmbit d'aplicació en el qual es diferencien dos nivells de protecció diferents:

1. Les llengües reconegudes com a oficials en els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes del País Basc, Catalunya, *Illes *Balears, Galícia, *Comunitat Valenciana i Comunitat Foral de Navarra.

2. Les llengües regionals o minoritàries que els Estatuts d'Autonomia protegeixen i emparen als territoris on tradicionalment es parlen:

Bable o asturià i gallec, a Astúries.

Aragonés i català, a Aragó

Gallego, a Castella i Lleó

D'acord amb l'establert en l'article 15 de la Carta, els Estats membres que siguin Parts de la mateixa hauran de presentar Informes periòdics sobre la política interna seguida per al compliment de les obligacions assumides. Els informes que segueixin al primer hauran de ser presentats “a intervals de tres anys”, com així està sent al nostre país.

L'Administració de l'Estat ha elaborat fins al moment quatre informes sobre el seguiment de la Carta.

-          Primer informe: any 2002

-          Segon informe: relatiu al període 2003-2005

-          Tercer informe: presentat al juliol de 2010 i relatiu al període 2006-2008

-          Quart informe: presentat al juliol de 2014 i relatiu al període 2009-2012

-          Quinto informe: presentado en octubre de 2018 y relativo al período 2014-2016

 

El Consell d'Europa va emetre una sèrie de Recomanacions al Govern d'Espanya en relació la protecció de les llengües al desembre de 2019. L'1 d'agost de 2020 es va presentar un nou informe de seguiment, de caràcter parcial, informant sobre el grau de compliment d'aquestes recomanacions.

El Congrés de Poders Locals i Regionals (*CPLR)

En 1994, el Consell d'Europa va establir el Congrés de Poders Locals i Regionals d'Europa com a òrgan consultiu en substitució de l'antiga Conferència Permanent d'Autoritats Locals i Regionals d'Europa.

 

El Congrés de Poders/Autoritats Locals i Regionals és una institució del Consell d'Europa encarregada d'enfortir la democràcia local i regional en les seves 47 Estats membres i d'avaluar l'aplicació de la Carta Europea d'Autonomia Local. En la seva qualitat de veu dels municipis i regions d'Europa, treballa per fomentar la consulta i el diàleg polític entre els governs nacionals i les autoritats locals i regionals, mitjançant la cooperació amb el Comitè de Ministres del Consell d'Europa.

 

Espanya compta amb 24 membres: 12 representen a les Comunitats Autònomes i 12 a les Entitats Locals. La designació d'aquests membres s'efectua d'acord amb la Resolució adoptada per la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat de 24 de març de 2004.